La merda se’ns menja

Sé prou bé que puges a Verdaguer
I és que jo des de Joanic que no sé com posarm’hi i faig veure que no t’he estat guardant seient
i així molt discretament aparto la maleta
quan et veig passar (ho tinc tot mil·limetrat)
vas i dius: “Està ocupat?” i segurament penses
que sóc un passerell però abans de ser a Bogatell
potser ja t’he convençut perquè fugis amb mi i ho
deixis tot
Que no m’has dit
si em queda bé la barba
Que no m’has dit
com ho tens per escapar-te amb mi
Que no m’has dit
si vols que t’ensenyi un lloc on de nit és de nit
I és que aquí la merda se’ns menja
I és que aquí ja no s’hi pot estar
Compartir, pagar una hipoteca junts
maleir cada dilluns per haver allargat el diumenge
I comprovar que París et queda bé
i si plou no passa res
quin sonat va inventar el paraigües?
Que no t’he dit
que Barcelona crema
Que no t’he dit
que no és teva ni meva
Que no t’he dit
que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit
I és que aquí la merda se’ns menja
I és que aquí ja no s’hi pot estar